LAURA MARTORELL

Em plantejo el meu treball artístic com una manera de prendre consciència del món en què visc, de reflexionar i qüestionar-me les meves vivències i el meu context. M'agrada transformar el que veig, capgirar-ho, desmuntar-ho,  distorsionar-ho o trencar-ho. Desestabilitzar, fer trontollar concepcions o idees i així també explorar, experimentar, qüestionar i reflexionar sobre les meves experiències i el meu entorn.

Per exemple, a les obres de la sèrie "Trossos de memòria"" es desdibuixen o deformen les imatges que representen la memòria, a "Configuracions temporals" es va deformant  la imatge d'un vestigi del passat com a analogia a la transformació que provoca el pas del temps, en les obres de la sèrie "Imatge espacial" hi ha un trencament de la proposta de definició o construcció d'un espai mitjançant la distorsió del reflex del mirall, a "In-certesa" s'esquerden els vidres de les fotografies emmarcades que projecten la il.lusió de refugi i confort de les llars vistes des de fora, i a "A l'Abast", es desmunta la idealització de la bellesa i espiritualitat que representen els àngels pintats a la volta d'una esglèsia posant-los a terra en bols que es poden agafar amb les mans.

Tot aquest fil conductor o eix temàtic l'abordo des de diferents perspectives i suposo que per això les meves propostes són  multidisciplinàries a nivell formal i tècnic ja que poden anar des de l'escultura, la instal.lació o la fotografia.